L'educació musical a les escoles de Barcelona des de la seva introducció fins al final de la Guerra Civil (1900-1939)
Num Pàgines Interiors
Autor
Àmbit
Escoles de Música i Conservatoris Grau Superior
Pedagogia Musical
Àmbit Universitari
Col·lecció
Materials de pedagogia musical Núm. 9
Idioma
Format
Llibre
Continguts generals
Fins a dia d’avui són encara molt escassos els treballs publicats que facin referència a la introducció i progressiva implantació de l’ensenyament musical a les escoles de règim general a Catalunya, és a dir, en aquelles on l’aprenentatge de la música no tenia per objectiu una especialització de tipus professional com la que podia adquirir-se tradicionalment en centres de formació específica: conservatoris, escoles de música i acadèmies. I si és veritat que la nostra bibliografia inclou articles esparsos sobre algunes de les personalitats més insignes en aquell terreny de la pedagogia, en especial les figures de Joan Llongueras, Narcisa Freixas i Manuel Borgunyó, creiem que faltava una seqüenciació i interpretació històrica dels fets així com de les causes que els van fer possibles en una etapa no massa llarga però reblerta de resultats prometedors que abraçava des de la seva mateixa gènesi en l’aposta feta per algunes escoles pioneres barcelonines a favor de l’ensenyament musical a començaments del segle XX fins al progressiu desplegament d’un ambiciós projecte que va rebre el suport d’amplis sectors de la societat civil i política de la capital catalana i violentament esquinçat amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona al gener de 1939.
Si vols sentir l'entrevista que va fer Catalunya Ràdio a l'autor d'aquest llibre, Cèsar Calmell, fes click aquí.
Estructuració
1. L’ensenyament musical, un dels postulats de l’Escola Nova
2. Contextos educatiu, polític i social per als primers assaigs d’introducció de l’ensenyament de la música a l’escola elemental. El paradigma orfeònic.
3. Les escoles pioneres en ensenyament musical a Barcelona
4. Narcisa Freixas: el paradigma de la cançó infantil
5. La música a les escoles Normals oficials masculina i femenina de Barcelona
6. L’Escola de Mestres Joan Bardina, una normal també alternativa per a l’educació musical
2. Contextos educatiu, polític i social per als primers assaigs d’introducció de l’ensenyament de la música a l’escola elemental. El paradigma orfeònic.
3. Les escoles pioneres en ensenyament musical a Barcelona
4. Narcisa Freixas: el paradigma de la cançó infantil
5. La música a les escoles Normals oficials masculina i femenina de Barcelona
6. L’Escola de Mestres Joan Bardina, una normal també alternativa per a l’educació musical
7. L’educació musical impulsada per primera vegada des de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona: la Casa dels Nens, les Escoles del Bosc i les Cantines escolars
8. La música en les primeres temporades de l’Escola d’Estiu.
9. Joan Llongueres i la Gimnàstica rítmica
10. De la supremacia de Joan Llongueres amb l’Institut Català de Rítmica i Plàstica als primers indicis de deserció crítica a l’Escola d’Estiu
11. La primera manifestació d’una pedagogia científica de l’educació musical: Josep Barberà
12. Un assaig d’educació musical no reeixit als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya
13. La música i el seu professorat als Grups Escolars barcelonins
14. Inici de l’Escola Blanquerna
15. L’ensenyament musical a l’escola primària: un conflicte entre realitat i intencions
16. El debat sobre la rítmica a les pàgines de La Publicitat
17. El projecte de Joan Llongueras: una aposta en favor del continuisme
18. El projecte de Manuel Borgunyó: una proposta de pedagogia científica i democràtica
19. La música a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya
20. La introducció de la música a l’ensenyament secundari: l’institut escola de la Generalitat de Catalunya
21. L’Escola Blanquerna: un model de normalització de l’ensenyamen musical en totes les etapes d’escolaritat
22. El Consell de l’Escola Nova Unificada: un projecte de reforma i de vertebració sistemàtica dels ensenyaments musicals a Catalunya
23. Proposta de «solució definitiva» del CENU al problema no resolt de l’educació musical a l’escola
24. Projecte de creació d’un Departament de Pedagogia al Conservatori Nacional de Catalunya
25. El primer concurs d’oposicions lliures per a cobrir les noves places d’especialistes en educació musical a les escoles primàries de Catalunya
26. La fallida del projecte educatiu del CENU abans de la derrota definitiva
8. La música en les primeres temporades de l’Escola d’Estiu.
9. Joan Llongueres i la Gimnàstica rítmica
10. De la supremacia de Joan Llongueres amb l’Institut Català de Rítmica i Plàstica als primers indicis de deserció crítica a l’Escola d’Estiu
11. La primera manifestació d’una pedagogia científica de l’educació musical: Josep Barberà
12. Un assaig d’educació musical no reeixit als Estudis Normals de la Mancomunitat de Catalunya
13. La música i el seu professorat als Grups Escolars barcelonins
14. Inici de l’Escola Blanquerna
15. L’ensenyament musical a l’escola primària: un conflicte entre realitat i intencions
16. El debat sobre la rítmica a les pàgines de La Publicitat
17. El projecte de Joan Llongueras: una aposta en favor del continuisme
18. El projecte de Manuel Borgunyó: una proposta de pedagogia científica i democràtica
19. La música a l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya
20. La introducció de la música a l’ensenyament secundari: l’institut escola de la Generalitat de Catalunya
21. L’Escola Blanquerna: un model de normalització de l’ensenyamen musical en totes les etapes d’escolaritat
22. El Consell de l’Escola Nova Unificada: un projecte de reforma i de vertebració sistemàtica dels ensenyaments musicals a Catalunya
23. Proposta de «solució definitiva» del CENU al problema no resolt de l’educació musical a l’escola
24. Projecte de creació d’un Departament de Pedagogia al Conservatori Nacional de Catalunya
25. El primer concurs d’oposicions lliures per a cobrir les noves places d’especialistes en educació musical a les escoles primàries de Catalunya
26. La fallida del projecte educatiu del CENU abans de la derrota definitiva
Característiques tècniques
Mides
17 x 24 cm, vertical
Enquadernació
Rústica amb solapes. Plastificat mate.
Nombre de pàgines
330
ISMN
978-84-16623-39-6
Editor
DINSIC Publicacions Musicals
També hi han participat:
Disseny coberta
Carles Cervantes
